Road Trip Nova Zelanda // 1. Elephant Rocks, Moeraki Boulders i Cathedral Caves. Primers dies per quedar-se de pedra

Després del primer mes d’adaptació a Sydney i a Austràlia en general, feia les maletes (en aquest cas la motxilla) i tornava a marxar. Nova Zelanda em cridava l’atenció des del primer moment que vaig decidir venir a Austràlia i sabia que hi acabaria anant, però no esperava recórrer-la i gaudir-la d’aquesta manera i amb tal companyia. Tot va començar quan la Lliró, una amiga des de la infància si és que algú del target d’aquest bloc no la coneix, em va fer una innocent proposició:

– Juju, tio, no vull fer d’espelma. Tu que estaràs a prop, vols venir a Nova Zelanda amb mi, l’Alba i el Pau? Així, si som 4, podem llogar una campervan

I no va fer falta dir res més. Un win-win en tota regla. Jo tenia companys de viatge a Nova Zelanda, la parella podria tenir moments d’intimitat sense sentir-se culpable per la Lliró i els quatre teníem la campervan, que ens donaria la llibertat per voltar i dormir on volguéssim sense costar-nos un ull de la cara.

Vaig arribar a l’aeroport de Christchurch a les 2 del matí per un retràs en la sortida del meu vol. El vol de tornada també va anar amb retràs, així que primer tip: No confiar en els horaris aeris de Nova Zelanda!

Fins i tot a l’altra punta del món toques els collons, eh!

Jo també me n’alegro de veure’t Lliró.

Allà m’esperaven els tres futurs companys de viatge, juntament amb la Mauri, el nom amb el qual havien batejat la campervan. Vam buscar un lloc per dormir per carregar piles i començar l’aventura l’endemà.

Dia 1

Vam llevar-nos a una hora decent, tenint en compte que més o menys tots teníem jet-lag i que havíem anat a dormir a les dues del matí. Així que la primera parada que vam fer ja va ser per dinar a Saint Andrews direcció al sud de l’illa. Allà vam fer els primers (de molts) macarrons del viatge i també vam veure el primer lleó marí. La següent parada van ser les Elephant Rocks, un lloc per veure, si més no, curiós. No és més que un prat, això sí, molt verd, amb tot de roques grises que surten del no res, que cap en té la forma, però que vistes des de lluny si que semblen una gran manada d’elefants. No s’ha de pagar ni hi vam trobar una gran massificació de turistes així que és un bon lloc per passar-hi almenys una estona si mai féu un Road Trip per Nova Zelanda.

Elephant Rocks

Elephant Rocks

A 10 minuts en cotxe hi ha les Maori Rock Drawings, massa aprop per no acostar-nos-hi. Si bé el lloc i el penya-segat en sí és bonic, la veritat és que les pintures deixen molt a desitjar. Tampoc sóc un gran amant d’aquests tipus de coses històriques, però en vaig sortir amb la sensació que aquells gargots a les parets (gairebé invisibles) els podria haver fet qualsevol.

IMG_3685 copia.jpg

Em va agradar més el lloc i la paret en sí que les Maori Rock Drawings

Ja era tard, així que vam buscar el pròxim free-camp per dormir i va resultar ser a la ciutat d’Oamaru, al costat d’una colònia de Blue Penguins. Es veu que la carretera passa entre el mar i els penya-segats on aquests tals Blue Penguins tenen els nius, així que es poden observar com retornen a les seves cases. Però no va ser agradable veure com gairebé un centenar de persones, una vintena de busos i desenes de cotxes particulars venien expressament per veure com aquests pingüins, espantats i assenyalats, tornaven a casa.

Dia 2

Ens llevem a les 8 del matí, esmorzem davant del mar el que serà el nostre esmorzar diari (pa, melmelada, humus, formatge i cafè) i conduïm cap a les famoses Moeraki Boulders. Com veieu, els primers dies la cosa va anar de pedres (i de perles). Les Moeraki Boulders són unes roques esfèricament perfectes enmig d’una platja, on han aprofitat per fer el típic cafè i botiga turística. Vam veure un cartell que posava 2$ per accedir a la platja, però ningú vigila ni hi ha cap mena de barrera, així que vam voler creure que era gratis i que allò era una enganya-turistes.

JNTY2543 copia.jpg

Fent l’imbècil a les Moeraki Boulders

Després del poble de Moeraki hi havia el far, on vam poder veure pingüins i foques. Els pingüins van ser més vergonyosos i era difícil acostar-s’hi, però les foques els hi sudava tot. Elles estaven tirades al terra i només aixecaven una mica al cap si t’atrevies a apropar-t’hi a menys d’un metre, però si no, per elles podies fotre el que volguessis.

IMG_3735 copia.jpg

What happens mother foca?

Un cop saciades les ganes de demostrar a amics i familiars que havíem tingut foques a menys d’un metre (sí, ens vam atrevir i vam espantar-nos quan van començar a bramar com… foques?), vam dirigir-nos al Nugget Point. No sé si és veritat del tot encara, i mira que ho he buscat, però l’Alba ens va dir que segons un llibre que va llegir es veu que és exactament l’altra punta del món des de Catalunya. Així que no ho digueu gaire alt, que potser és mentida. Però bonic ho era. Un far enmig del no res amb vistes a unes grans roques que surten del mar que semblen estar en una rotllana.

OXJV5944 copia.jpg

Cares de Nugget (Point)

 

ARRX4055 copia

Fuck you haters!

Al capvespre ens vam dirigir més al sud, en busca d’algun lloc on dormir. Vam trobar un magnífic mirador amb vistes a una inacabable platja amb penya-segats al fons i amb un ramat d’ovelles inclòs. Però aquí vam tenir el primer ensurt. Quan estàvem cuinant, un Ranger va venir a avisar-nos que si no marxàvem en mitja hora ens posaria una multa “because it’s not permitted to camp on lookouts”. Okey, o sigui que en teoria, si no és un lookout, sí que podem dormir no? Recordeu-vos d’això perquè saber on acampar va ser un dels maldecaps del viatge, com ja veurem més endavant. Total, vam tirar 5 minuts al sud en un lloc on hi havien 5 campervans més per passar la nit.

Dia 3

Ens vam aixecar molt d’hora, a les 7 del matí, per poder visitar les Cathedral Caves. La raó és que aquestes coves només es poden visitar quan la marea és baixa, perquè quan puja, l’aigua cobreix la seva entrada. L’accés està obert dues hores abans de la low tide fins una hora després. Així que un altre tip: assegura’t de quan pots visitar-les. En el nostre cas les portes s’obrien a les 9 del matí. L’entrada val 5$, però t’ho diuen quan ja gairebé has fet tota la carretereta sinuosa d’accés, així que vam decidir pagar per molt catalans estalviadors que fóssim. El camí per arribar a la platja està ple de falgueres i sembla ben bé que estiguis a la selva i quan arribes a les coves realment impressionen. Però un cop dins no són gaire cosa i sembla que hagin de ser més profundes.

IMG_3836 copia.jpg

La marea arriba fins a les Cathedral Caves

HUKU0139 copia

Altes, estretes i no gaire profundes, potser d’aquí ve el seu nom

Després ens esperava un llarg camí fins a Te Anau, el camp base abans de visitar Fiordland, o la terra d’un dels fiords més famosos i bonics del planeta: el Milford Sound, o això diu el National Geographic. I sí, nosaltres hi vam ser. Però t’hauràs d’esperar al següent post.

2 comentarios en “Road Trip Nova Zelanda // 1. Elephant Rocks, Moeraki Boulders i Cathedral Caves. Primers dies per quedar-se de pedra

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s